 | lements més importants |
 |
 | A les capelles es conserven retaules gòtics realitzats per Bernat Martorell, Guerau Gener, Miquel Nadal, Lluís Borrassà, Gabriel Alemany... |
 | El museu de la catedral conserva pintures gòtiques de Pere Destorrents, Jaume Huguet, Bartolomé Bermejo (La Pietat) i d'altres. |
 | D'entre les joies del tresor cal destacar la custòdia -d'or i d'argent- ornada amb joies que foren ofrena d'arrelada devoció popular, i la cadira d'argent del s.XV (anomenada del Rei Martí), que li serveix de peanya. |
 | E l cor de la Catedral disposa d'un meravellós cadirat (s. XIV i XV), misericòrdies (respatller del seient) i esvelts pinacles. En el cor es reunien diàriament tots el sacerdots (canonges i beneficiats) per al res de l'Ofici Diví (Litúrgia de les Hores). Els respatllers del cadirat corresponen als escuts de l'Orde del Toisó d'Or (s. XVI). En el cor de la Catedral, l'any 1519 es reuniren, presidits pel rei -emperador electe- Carles I, els cavallers sobirans d'Europa per tal de defensar-la d'una possible invasió turca. Hi ha qui vol veure en aquesta reunió la prefiguració de la ONU. També destaquen en aquest conjunt la trona, obra de Pere Çanglada i Maties Bonafé, amb la col.laboració d'Antoni Claperós i John Lambert (de l'any 1394 a l'any 1499), i els alts dossers en forma de pinacles, obra dels artistes Kassel i Michael Lochner (1499). El cor és clos amb un parament de marbre amb relleus de Bartolomé Ordóñez i Pedro Villar, del s.XVI. |
 | En l'escaiença d'aquesta reunió es col·locaren sobre cada seient del cor uns quadres amb l'escut de cadascun dels reis i cavallers assistents al capítol del Toisó d'Or. Acabades les sessions, aquells quadres heràldics retornarem a Bèlgica i foren suplerts en el cor de la catedral per les pintures que actualment s'hi poden veure. |
 | Claus de volta o elements que uneixen els arcs de la volta de creueria, s.XIV i XV. |
 | La Catedral té nombrosos vitralls gòtics i moderns. Cal destacar el vitrall renaixentista anomenat del noli me tangere, de Gil Fontanet, inspirat en un cartró de Bartolomé Bermejo del s.XV. |
 | L 'escultura gòtica és representada principalment a la cripta pels sepulcres de santa Eulàlia (obra italiana de l'escultor Lupo di Francesco del s.XIV), dels bisbes sant Oleguer (de Pere Çanglada, 1406), de Ramon Escales (d'Antoni Canet, 1409), i de Sança Ximenis de Cabrera (de Pere Oller, vers el 1436). Els escultors Claperós treballaren al claustre vers el 1450. Es conserva també, procedent del convent de Santa Caterina, el sepulcre de sant Ramon de Penyafort. A la capella del Santíssim es venera el crucifix del s.XVI conegut com el Sant Crist de Lepant. La porta anomenada de la Pietat té un relleu de fusta de l'alemany Michael Lochner. Al bell mig de la catedral hi ha el cor dels canonges, presidit per la cadira coral del bisbe, (s.XIV). L'escultura gòtica de la Catedral de Barcelona ha estat realitzada pels següents artistes: |
 | Claustre amb els escuts i insígnies dels Gremis de la ciutat de Barcelona. s.XIV-XV |
| • Eduardo Batiste Alentorn • Agapito Vallmitjana • Joan Roig i Soler • Camp Arnau • A. Querol • Jordi Vilardell | • Francisco Pagés i Serratossa • Pablo Carbonell • Rafael Atxé • Fréderic Marés • Joan Llimona |
| Ens són coneguts els noms dels arquitectes Jaume Fabré, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Bartolome Gual i Andreu Escuder, dels s.XIV i XV. El cimbori, les dues torres i el parament extern de la façana, són obra de l'arquitecte Josep O. Mestres. |
La quotidiana restauració dels elements escultòrics malmesos, es deu al conservador-escultor i artesà Sr. José Barbero. Autor: Antoni Díaz i Arnau |