| Barcelona ha tingut tres basíliques a través de 17 segles. La basílica paleocristiana del s. IV. En les excavacions iniciades l'any 1945 es posaren al descobert les restes d'aquesta primitiva catedral que en part es poden visitar en el subsòl de la catedral. Els francs (a. 801), arran de la reconquesta de Barcelona, a part que varen establir a la nostra ciutat la Canònica o col·lectiu de canonges, ajudaren a restaurar la Catedral, obra en la què intervingué el bisbe Frodoí, cap a l'any 877. L'any 985 el cabdill Almansor realitzà malauradament, la més famosa ràtzia musulmana, que va destruir Barcelona. Malmesa la catedral per totes aquestes incursions, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis, iniciaren la construcció d'una nova basílica romànica, el 1045, que fou consagrada l'any 1058 per l'arquebisbe Guifred de Narbona. Les obres de l'actual catedral gòtica, s'iniciaren l'1 de maig de 1298, durant el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí i el regnat de Jaume II i foren pràcticament enllestides a mitjan segle XV en temps del bisbe-patriarca Climent Sapera, essent rei d'Aragó Alfons V. Ens diuen també els llibres de fàbrica que l'antiga basílica romànica s'anava enderrocant -possiblement amb no massa cura per conservar les peces d'art- mentre es construïa majestuosa, la gòtica.  Exceptuant l'actual cimbori i la façana principal, la catedral gòtica s'acabà en cent-cinquanta anys i se'n poden distingir tres etapes: En la primera fou planejat tot l'edifici: dues portes laterals amb escultures arcaiques de factura italiana, la planta de tres naus d'igual alçada, un sol absis, amb deambulatori i 10 capelles radials, el presbiteri amb el seu altar major, la cripta, i el fals creuer. Hem de destacar en aquest període l'actuació del mestre Jaume Fabré, com també l'aportació econòmica dels fidels i clergat. El bisbe Ponç de Gualba(1303-1334) fou el gran impulsor d'aquesta obra i es preocupà que no manquessin els recursos econòmics necessaris.
La segona etapa és la prolongació de les tres naus amb les capelles laterals fins a l'alçada del reracor. Aquestes tenen una galeria superior en tal disposició que aparenta altres dues naus i que dóna la sensació al temple que divergeix més que convergeix. Tot això dóna una amplitud i una il·luminació que són pròpies del gòtic català.  La tercera etapa es deu al bisbe de Barcelona anomenat Patriarca Sapera (mort el 1430); es construí la part baixa del cimbori, que serà tapat amb un enteixinat de fusta, i s'obriren -amb uns arcs més amples- les capelles dels peus de l'església. Aquesta fou tancada amb un simple mur (a. 1417) tot esperant la construcció de la façana.
|
Actualment té com a titulars la Santa Creu i Santa Eulàlia. Ja a l'any 599, en el concili de Barcelona de l'època visigòtica, se la denomina «sanctae crucis». Per aquest motiu, el cimbori és coronat per santa Helena, mare de Constantí, que retrobà la vera creu. 
La façana ja havia estat projectada pel mestre Carlí (Carles Galtés de Ruan) el 27 d'abril de 1408 segons consta en el pergamí que es conserva en la sala denominada «de la traça»; Carlí hi dibuixà 111 figures, més la central que representava la Maiestas Domini, i en el qual s'endevina el que després projectà i construí l'arquitecte Josep O. Mestres, gràcies al mecenatge del senyor Girona i dels seu fills a principis del segle XX. El cimbori, les dues torres laterals i la façana principal foren acabades l'any 1913. 
L'antiga capella episcopal, anomenada de les santes verges (segle XIII), i dita actualment de Santa Llúcia, fou fundada pel bisbe Arnau de Gurb (a. 1284), el sepulcre del qual, restaurat el segle passat, és col·locat en un arcosoli incrustat al mur de l'esquerra de l'esmentada capella.